Grup de Recerca  Arqueològica Protohistòrica (grap)

Universitat de Barcelona

Carrer de Montalegre 6, 08001 Bareclona
mail: grap@ub.edu 
telèfon: + 34 934 037 543
Despatx: 1067 
 

Segueix-nos

Contactar amb el grap

  • El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)

    El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)

    Forografia realitzada amb dron
  • 1

El poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)

El turó de la Moleta, amb una alçada de 209 msnm (100 m d’alçada relativa) i al damunt del qual es troba situat el poblat homònim, es localitza en els estreps meridionals de la serra de Montsià. És una muntanya no gaire alta i de base ampla, molt propera a les terres baixes costaneres. El cim del turó, de format pseudo-ovalat, és força pla, circumstància que va permetre plantejar l’edificació d’un assentament de notables dimensions per al període i la zona.

Els primers treballs d'excavació de Moleta els va dur a terme l’any 1961 el Museu Arqueològic de Barcelona (actual Museu d'Arqueologia de Catalunya), i foren dirigits per E. Ripoll. L’any 1985 es van reprendre els treballs, sota la direcció de R. Pallarès, F. Gràcia i G. Munilla, tots ells ja del GRAP de la Universitat de Barcelona. Fins l’any 1997, quan aquests treballs finalitzen, es van dur a terme tretze campanyes d'excavació, que van afectar el 75% de la superfície del jaciment. En total es van identificar un total de 66 espais, entre àmbits de funcionalitat diversa, zones de pas i estructures defensives.

Les dades indiquen que en origen fou un important poblat de la primera edat del ferro (mitjans del VII a principis del VI ane) de planta pseudo-ovalada, amb uns 4.000 m2de superfície, i que amb posterioritat a aquest primer període i a una breu fase d'hiatus habitacional es va desenvolupar una prolongada ocupació ibèrica, que perdura fins a l’abandonament definitiu del nucli durant el segle II ane. El plantejament urbanístic constitueix una lleugera variant de la vella tradició dels poblats tancats d’espai central. La major part dels àmbits del primer període corresponen a espais de planta rectangular amb una superfície mitjana d'uns 21 m2 (7 x 3 m aprox.), i no presenten en general compartimentacions internes. Amb posterioritat a la fase d’ocupació del primer ferro, i a mida que es desenvolupen les fases d’època ibèrica, bona part dels espais domèstics originals de sala única es van anar multicompartimentant. El recinte original no disposava de torres: la que actualment podem contemplar si visitem la Moleta és un afegit posterior, d'època ibèrica.

La Moleta és interpretada, des del punt de vista funcional, com un poblat on hi varen residir conjuntament diverses famílies. Depenent del període, hostatjà entre 300 i 400 persones. Durant la primera edat del ferro hauria format part del Complex Sant Jaume i per tant dependria políticament de la residència de Sant Jaume.

  • La Recerca
  • Publicacions
  • Recursos i publicacions relacionades

jj2Els primers treballs d’excavació de Moleta els va dur a terme l’any 1961 el Museu Arqueològic de Barcelona (actual Museu d’Arqueologia de Catalunya), i foren dirigits per E. Ripoll. L’any 1985 es van reprendre els treballs, ara sota la direcció de R. Pallarès, F. Gràcia i G. Munilla, tots ells del GRAP de la Universitat de Barcelona. Fins l’any 1997, quan aquests treballs finalitzen, es van dur a terme tretze campanyes d’excavació, que van afectar el 75% de la superfície del jaciment. En total es van identificar un total de 66 espais, entre àmbits de funcionalitat diversa, zones de pas i estructures defensives.

El grau de arrasament del jaciment és molt alt. El principal factor d’alteració foren els treballs agrícoles, els quals van fer desaparèixer una part important de les estructures i dels nivells arqueològics. Les dades indiquen, però, que la Moleta del Remei fou en origen un important poblat de la primera edat del ferro (mitjans del VII a principis del VI ane), i que amb posterioritat a aquest primer període i a una breu fase d’hiatus habitacional es va desenvolupar una prolongada ocupació ibèrica, que perdura fins a l’abandonament definitiu del nucli durant el segle II ane.

Els constructors van escollir un turó situat molt a prop de la costa (actualment a 3,80 km de distància). Al voltant de mitjans del segle VII ane hi van erigir un assentament de planta pseudo-ovalada, amb una superfície total d’ocupació d’uns 4.000 m2. El plantejament urbanístic constitueix una lleugera variant de la vella tradició dels poblats de plaça central, que en aquest cas recorda, en la reconstrucció proposada, el format d’una espiral. Resulta clara la pretensió de construir un nucli de grans dimensions, la qual cosa va comportar que els treballs d’edificació afectessin no tan sols la part més alta del cim sinó també la primera terrassa del vessant occidental del turó. La major part dels àmbits d’aquest primer període corresponen a espais de planta rectangular amb una superfície mitjana d’uns 21 m2 (7 x 3 m aprox.), i no presenten en general compartimentacions internes. Bona part d’ells disposen en el centre de grans llars de foc circulars, i cal interpretar-los com espais domèstics ocupats per famílies nuclears. Puntualment, però, alguns espais van ser destinats a la realització d’altres activitats de caràcter especialitzat (tallers metal·lúrgics, estables, …).

Amb posterioritat a la fase d’ocupació del primer ferro, i a mida que es desenvolupen les fases d’època ibèrica, bona part dels espais domèstics originals de sala única es van anar multicompartimentant. La muralla que envolta el poblat, amb una amplada mitjana de 2 m, presenta una estructura general de paraments múltiples. El recinte original no disposava de torres: la que actualment podem contemplar si visitem la Moleta és un afegit posterior, d’època ibèrica. La Moleta és interpretable, des del punt de vista funcional, com un poblat, on hi varen residir conjuntament diverses famílies. Depenent del període, hostatjà entre 300 i 400 persones. Políticament és molt probable que depengués del nucli de Sant Jaume.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2011) : “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”. Trabajos de Prehistoria (en premsa)

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; GRACIA, F.; FONT, L.; MATEU, M. (2011): “Genesis and development of the first complex societies in the north-eastern Iberian Peninsula during the Early Iron Age (7th-6th centuries BC). The case of the Sant Jaume Complex (Alcanar, Catalonia)15th Symposium on Mediterranean Archaeology (SOMA). 3-5 de març de 2011. Universitat de Catània. Catània (Sicília-Itàlia). BAR International Series (en premsa).

  • BEA, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; RAFEL, N.; SARDÀ, S. (2008): “Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l’Ebre i del Sénia durant la primera edat del Ferro”, a Actes del Simposi d’Arqueologia d’Alcanar Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ane. GRAP i Ajuntament d’Alcanar, pp. 135-169.

  • FERRER, J.; GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; VELAZA, J. (2008): “Una inscripción ibérica sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona)”, Palaeohispanica, 8, Institución Fernando el Católico, Saragossa, pp. 203-216.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MUNILLA, G.; VILLALBÍ, Mª. M. (2006): La Moleta del Remei. Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 59 pp. Barcelona. ISBN: 84-393-7284-1. Dipòsit legal B-51343-2006.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2004): “El plantejament urbanístic i defensiu del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) durant la primera edat del ferro”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 14, pp.179-200.

  • GRACIA ALONSO, F. (2000): “Importaciones de cerámicas áticas en el poblado ibérico de la Moleta del Remei (Tarragona): problemàtica cronológica”, La céramique attique du Ive siècle en Méditerranée occidentale. Actes del col•loqui internacional d’Arles (1995). Naples. Pp. 243-252.

  • GRACIA, F.; MUNILLA, G.; GARCIA i RUBERT, D. (2000): ”Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona). Balance de la investigación 1985-1997”, XXII Col•loque pour l’étude de l’Age du fer, Girona, 1998. Sèrie Monogràfica 19, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, pp. 59-71.

  • GRACIA, F; MUNILLA, G.; GARCIA i RUBERT, D. (2000): “Patrimonio y docencia (I). Proyecto de conservación y difusión del poblado ibérico de la Moleta del Remei”, Revista de Arqueologia, 231, pp. 6-14.

  • GRACIA ALONSO, F. (1991): “Materiales etruscos en el poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona), a Remesal, J.; Musso, O. (Eds.): La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Taula rodona, Universitat de Barcelona, pp. 279-301.

  • GRACIA, F.; MUNILLA, G.; PALLARÈS, R. (1991): “Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el àrea de la desembocadura del Ebro. Dos casos de estudio: la Moleta del Remei (Alcanar) y el Castellet de Banyoles (Tivissa)”, Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica. Fortificacions. La problemàtica de l’Ibèric Plè. Manresa, 1990, pp. 67-78

  • GRACIA, F.; MUNILLA, G.; MERCADAL, O.; CAMPILLO, D. (1989): “Enterramientos infantiles en el poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)”; Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 14, pp. 133-153.

  • GRACIA, F.; MUNILLA, G.; PALLARÈS, R. (1988): La Moleta del Remei. Alcanar-Montsià. Campañas 1985-1986. Publicacions de la Diputació de Tarragona, 174 pp.

  • GRACIA, F.; MUNILLA, G.; PALLARÈS, R. (1988): “Les darreres campanyes d’excavacions al poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar-Montsià) 1985-1987”, Tribuna d’Arqueologia,1987-88, pp. 145-151.

  • PALLARÉS, R.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1987): “Avance sobre el sistema defensivo y urbano del poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar-Montsià-Tarragona)”, XVIII Congreso Nacional de Arqueologia, Illes Canàries 1985. Saragossa, pp. 661-668.

  • PALLARÉS, R.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1986): “El poblado ibérico de La Moleta del Remei (Tarragona)”, Revista de Arqueología, 59, pp. 27-35.

  • PALLARÉS, R.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1986): “Modelo de reconstrucción del hábitat nº 1 del poblado ibérico de la Moleta del Remei”, Arqueología Espacial, 9, Terol, pp. 271-284.

  • PALLARÉS, R.; GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1985): “Cerámicas áticas y de barniz negro del poblado ibérico de La Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)”, Empúries, 47, pp. 120-127.