Grup de Recerca  Arqueològica Protohistòrica (grap)

Universitat de Barcelona

Carrer de Montalegre 6, 08001 Bareclona
mail: grap@ub.edu 
telèfon: + 34 934 037 543
Despatx: 1067 
 

Segueix-nos

Contactar amb el grap

  • L’assentament de la Ferradura (Ulldecona, Montsià)

    L’assentament de la Ferradura (Ulldecona, Montsià)

    Forografia realitzada amb dron
  • 1

L’assentament de la Ferradura (Ulldecona, Montsià)

La Ferradura és un petit assentament de format allargat i situat en alçada (226 msnm), aixecat a l’extrem septentrional d’un sortint del sector meridional de la Serra del Montsià. Es troba a uns 100 m d’alçada respecte de l’entorn immediat (foia d’Ulldecona). Presenta una única fase d’ocupació datada entre mitjans del segle VII i principis del VI ane, aproximadament, en el marc cronocultural de la primera edat del ferro.

El jaciment és àmpliament conegut des que l'any 1972 va ser objecte d'una campanya d'excavació endegada per la Universitat de Barcelona i dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d'onze espais (tots ells àmbits seriats i orientats en sentit est-oest) que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. D'aquests onze espais Maluquer va excavar completament els set primers. L'any 2009 el GRAP va reprendre els treballs, i des de llavors realitza una campanya anual d’excavacions al jaciment.

El sistema de protecció de l'assentament és senzill: la preocupació defensiva fou limitada. Aquest fet resta perfectament il·lustrat per la pròpia localització de l'assentament, situat a molt poca alçada sobre el seu entorn immediat, i per la utilització d'un mur de tancament simple i de poca amplada. D'altra banda, la localització del jaciment sembla mantenir una marcada relació amb les vies regionals de comunicació, les quals controla visualment. En aquest sentit, la Ferradura es troba situada en el punt d'intersecció de dues rutes importants, una d'entitat regional i l'altra amb un marcat component local: d'una banda, l'ampli i llarg camí que dibuixa la foia d'Ulldecona en sentit nord-sud (Ruta de la foia) i que comunica l'àrea de la desembocadura de l'Ebre amb la plana de Vinaròs, i de l'altra, la via (Ruta interior) que travessa obliquament el terç meridional de la Serra del Montsià en sentit nord-oest/sud-est i que comunica la foia amb la costa, passant pels voltants dels assentaments de Sant Jaume i de la Moleta.

Respecte de la seva funcionalitat, pensem que convé insistir en la important funció estratègica que com a resultat de la seva localització podria haver tingut el jaciment en relació amb el control de les rutes i vies de la zona. Probablement, la Ferradura depenia políticament de la residència de Sant Jaume, plenament integrat en el Complex Sant Jaume.

  • La Recerca
  • Publicacions
  • Recursos i publicacions relacionades

jj3El jaciment és àmpliament conegut des que l’any 1972 va ser objecte d’una campanya d’excavació endegada per la Universitat de Barcelona i dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d’onze espais (tots ells àmbits seriats i orientats en sentit est-oest) que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. D’aquests onze espais Maluquer va excavar completament els set primers. L’any 2009 el GRAP va reprendre els treballs, i des de llavors realitza una campanya anual d’excavacions al jaciment. El sistema de protecció de l’assentament és senzill: la preocupació defensiva fou limitada. Aquest fet resta perfectament il·lustrat per la pròpia localització de l’assentament, situat a molt poca alçada sobre el seu entorn immediat, i per la utilització d’un mur de tancament simple i de poca amplada. D’altra banda, la localització del jaciment sembla mantenir una marcada relació amb les vies regionals de comunicació, les quals controla visualment. En aquest sentit, la Ferradura es troba situada en el punt d’intersecció de dues rutes importants, una d’entitat regional i l’altra amb un marcat component local: d’una banda, l’ampli i llarg camí que dibuixa la foia d’Ulldecona en sentit nord-sud (Ruta de la foia) i que comunica l’àrea de la desembocadura de l’Ebre amb la plana de Vinaròs, i de l’altra, la via (Ruta interior) que travessa obliquament el terç meridional de la Serra del Montsià en sentit nord-oest/sud-est i que comunica la foia amb la costa, passant pels voltants dels assentaments de Sant Jaume i de la Moleta.

Respecte a la seva funcionalitat, pensem que convé insistir en la important funció estratègica que com a resultat de la seva localització podria haver tingut el jaciment en relació amb el control de les rutes i vies de la zona. Probablement, la Ferradura depenia políticament de l’assentament de Sant Jaume.

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; GRACIA, F.; FONT, L.; MATEU, M. (2011): “Genesis and development of the first complex societies in the north-eastern Iberian Peninsula during the Early Iron Age (7th-6th centuries BC). The case of the Sant Jaume Complex (Alcanar, Catalonia).15th Symposium on Mediterranean Archaeology (SOMA). 3-5 de març de 2011. Universitat de Catània. Catània (Sicília-Itàlia). BAR International Series (en premsa).

  • GARCIA i RUBERT, D. (2011) : “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”. Trabajos de Prehistoria (en premsa)

  • BEA, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; RAFEL, N.; SARDÀ, S. (2008): “Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l’Ebre i del Sénia durant la primera edat del Ferro”, Actes del Simposi d’Arqueologia d’Alcanar Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ane. GRAP i Ajuntament d’Alcanar, pp. 135-169.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2001): “El Patrimoni Arqueològic de la vila d’Ulldecona: situació actual i propostes generals de desenvolupament econòmic sostenible a partir de la seva explotació”, Raïls, Revista del Centre d’Estudis d’Ulldecona, 17, Ulldecona, pp. 10-25.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F (1998): “Un conjunto de pondera procedentes del yacimiento preibérico de la Ferradura (Ulldecona, Montsià, Tarragona)”, Pyrenae, 29, pp.205-225.

  • MALUQUER DE MOTES, J. (1983): El poblado paleibérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarragona), Programa de Investigaciones Protohistóricas, VII, CSIC-Universitat de Barcelona, 32 pp.

  • MALUQUER DE MOTES, J. (1982): “La Ferradura, Ulldecona”, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 229-231.