Grup de Recerca  Arqueològica Protohistòrica (grap)

Universitat de Barcelona

Carrer de Montalegre 6, 08001 Bareclona
mail: grap@ub.edu 
telèfon: + 34 934 037 543
Despatx: 1067 
 

Segueix-nos

Contactar amb el grap

  • La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    Fotografia realitzada amb dron
  • La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

    Fotografia realitzada amb dron
  • 1
  • 2

La residència fortificada de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

Enclavat en l’extrem sud-est de Catalunya, des d’on s’albiren les terres baixes costaneres situades a banda i banda de la desembocadura del riu Sénia, l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume s’aboca a la Mediterrània. Ara fa 2600 anys, al damunt d’un turó de 220 m.s.n.m. s’hi va instal·lar una comunitat que va construir una gran residència fortificada. Qui va dissenyar el nucli pretenia que, entre d’altres coses, exercís les funcions de punt de trobada de dos mons diferents, separats, fins llavors, per centenars de quilòmetres i d’anys d’història: les comunitats indígenes de la zona i els fenicis. Sant Jaume va esdevenir el lloc per on els preuats productes transportats per mar pels comerciants fenicis van començar a introduir-se en aquestes terres del Sénia. I també el punt de sortida dels materials locals cap a l’exterior. Una autèntica porta que va fer possible l’entrada i la sortida d’una gran quantitat de productes i d’idees.

Es tracta d’un assentament situat al cim d'un turó de poca alçada (224 msnm) localitzat als contraforts meridionals de la serra del Montsià. Es tracta d'un jaciment de reduïdes dimensions (700 m2 aprox.), potentment fortificat i de planta pseudo-circular que presenta un excel·lent estat de conservació. Fins al moment ha estat excavat aproximadament el 35% del conjunt. Disposa d'una única fase d'ocupació (primera edat del ferro. Mitjans del segle VII a principis del VI ane, aprox.) i entre els notables materials recuperats convé indicar que, pel que fa a la ceràmica, i a banda de les produccions indígenes, íntegrament fetes a mà, el jaciment ha proporcionat un important conjunt de ceràmica a torn d’origen fenici.

El GRAP hi realitza campanyes d’excavació anuals de manera ininterrompuda des de l'any 1997. És interpretat en aquests moments com una gran casa, aïllada i fortificada. En tant que casa, la seva singularitat i monumentalitat ens ha portat a proposar també que es tracti del lloc de residència d’un cap local i de la seva família. Des d’aquí es controlarien la resta de nuclis del voltant (Moleta, Cogula, Ferradura, i Castell).

  • La Recerca
  • Publicacions
  • Recursos i publicacions relacionades

jj1Sant Jaume és un assentament situat al cim d’un turó de poca alçada (224 msnm) localitzat als contraforts meridionals de la Serra del Montsià. Es tracta d’un jaciment de reduïdes dimensions (500 m2 aprox.) i planta pseudo-circular que presenta un excel·lent estat de conservació. Fins al moment ha estat excavat aproximadament el 35% del conjunt. Disposa d’una única fase d’ocupació (Primera edat del ferro. Mitjans del segle VII a principis del VI ane, aprox.). El GRAP hi realitza campanyes d’excavació anuals de manera ininterrompuda des de l’any 1997. Internament, l’assentament s’articula mitjançant una xarxa de passadissos amplis i rectilinis que dibuixen angles rectes en els punts d’intersecció. Aquestes vies de comunicació vertebren entre si diversos conjunts d’àmbits, els quals ocupen, de forma organitzada i coherent, la totalitat de l’espai interior del nucli.

El disseny del jaciment resulta estrany en l’àmbit local, i no disposa de paral·lels en contextos coetanis o anteriors. Aparentment, hom pretén organitzar racionalment l’espai interior del nucli definint-hi un seguit de zones (els conjunts d’àmbits abans esmentats) amb funcionalitats diferenciades, entre les quals podem identificar una àrea de magatzems i quadres, una àrea de tallers i una àrea pròpiament domèstica. Cap dels espais excavats fins ara pot ser considerat un espai domèstic. Els edificis coneguts ara como ara són tots ells de diferents dimensions i presenten un format rectangular i dues plantes. Els pisos inferiors semblen destinats en alguns casos a complir la funció d’estable, i en d’altres a ser utilitzats per a la realització de tasques relacionades amb la transformació de productes agropecuaris. Els pisos superiors, en canvi, són reservats per a l’emmagatzematge d’envasos, productes manufacturats, matèries primeres i altres tipus d¡objectes. El sistema defensiu es caracteritza per la conjunció de tres elements: una muralla de doble parament d’entre 1,50 i 4 metres d’amplada, una torre (T1), d’extrem arrodonit, i un singular sistema de fortificació de la porta. El simple fet d’estar fortificat ja resulta especialment destacable, al tractar-se d’un dels primers assentaments del nord-est peninsular dotat d’estructures que és possible considerar pròpiament com a constitutives d’una fortificació.A banda de la ceràmica indígena, íntegrament feta a mà, el jaciment ha proporcionat un important conjunt de ceràmica a torn d’origen fenici. En aquest lot hi podem distingir entre els vasos de transport i emmagatzematge (àmfores T.10.1.2.1 i derivades, pithoi, Cruz del Negro), àmpliament majoritaris, i els elements de vaixella (plats de vora ampla decorats amb vernís vermell, plats de vora estreta, bols carenats, gots trípode, oenochoai). En conjunt, els espais del sector 1/nord estudiats fins ara (àmbits A1, A3, A4, A5, A9, Accés i via C1) han proporcionat aproximadament 14.000 fragments ceràmics, dels quals fins a un 30% corresponen a vasos fenicis. Aquestes dades situen a Sant Jaume com un dels assentaments del nord-est peninsular que mostra un major impacte de les relacions comercials amb el món fenici.

Sant Jaume és interpretat en aquests moments com una gran casa, aïllada i fortificada. Una hipòtesi que descansa sobre les especials característiques de les seves estructures arquitectòniques i del seu conjunt moble, la forma singular com s’organitza i s’articula l’espai intern i també, en darrer terme, en la manera com aquest nucli es relaciona amb els assentaments propers. Com a casa, i ocupada per tant essencialment per una família, la seva singularitat i monumentalitat ens ha portat a proposar també que es tracti del lloc de residència d’un cap local i de la seva família.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2011) : “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”. Trabajos de Prehistoria (en premsa)

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2011): “I si Tyrichae no fos una simple llegenda”, a Actes del III Congrés d’Història d’Alcanar. Ajuntament d’Alcanar, pp. 11-38.

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I.; GRACIA, F.; FONT, L.; MATEU, M. (2011): “Genesis and development of the first complex societies in the north-eastern Iberian Peninsula during the Early Iron Age (7th-6th centuries BC). The case of the Sant Jaume Complex (Alcanar, Catalonia)15th Symposium on Mediterranean Archaeology (SOMA). 3-5 de març de 2011. Universitat de Catània. Catània (Sicília-Itàlia). BAR International Series (en premsa).

  • MATAMOROS, V.; RUIZ, M.; GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2011): “Alcanar, un so amb 2600 anys d’antiguitat”, Actes del III Congrés d’Història d’Alcanar. Ajuntament d’Alcanar. Pp. 255-266.

  • LÓPEZ, D.; BUXÓ, R.; GARCIA I RUBERT, D.; MORENO, I. (2011): “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume/Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià)”. Pyrenae 42,1. Universitat de Barcelona, pp. 77-118.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2010) : “Sant Jaume. Une résidence aristocratique du VIIe s. av. J.-C. dans le sud de la Catalogne“. Dossiers d’Archéologie, 339, maig-juny, pp. 80-83.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2009): “Tyrichae al riu Sénia. Rellegint l’Ora Marítima d’Aviè”, Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Vol. 40, pp. 79-108.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2009): “Els sistemes de fortificació de la porta d’accés a l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Actes del Workshop Portes i sistemes d’accés en les fortificacions protohistòriques del Mediterrani occidental organitzat pel GIP (Grup d’Investigació Prehistòrica) de la Universitat de Lleida, Revista d’Arqueologia de Ponent, 19, pp. 205-229.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; SERRANO, A. (2009): “Il villagio protostorico di Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya). L’insediamento fra i secoli VII-VI aC”. Rivista di Studi Fenici, vol. XXXIV,2 – 2006. Pisa-Roma, pp. 185-201

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2009): “Un servei de vaixella procedent de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”. Citerior, 5. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, pp. 97-162.

  • BEA, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I.; RAFEL, N.; SARDÀ, S. (2008): “Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l’Ebre i del Sénia durant la primera edat del Ferro”, Actes del Simposi d’Arqueologia d’Alcanar Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània Occidental entre els segles VIII i VI ane. GRAP i Ajuntament d’Alcanar, pp. 135-169.

  • GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2008): “Marcadors socials durant el primer Ferro a Catalunya i el País Valencià. Apunts en relació a l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Actes del Primer Congrés de Joves Investigadors dels Països Catalans: la Protohistòria als Països Catalans, celebrat a Vilanova dels Camí els dies 18 i 19 de novembre de 2005. Arqueomediterrània,10, pp. 215-225.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MONTERO, I.; MORENO, I.; ROVIRA, M. C. (2007): “Estudio de composición mediante ED-XRF de materiales metálicos del asentamiento protohistórico de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Tarragona)”, Avances en Arqueometría 2005. Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría, celebrat a Girona els dies 16 a 19 de novembre de 2005. Sociedad Española de Arqueometría. Girona. pp. 145-152.

  • GARCIA i RUBERT, D. (2005): “El yacimiento de la Primera Edad del Hierro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Catalunya) y el proceso de iberización en el curso del río Senia y áreas limítrofes”, a Blanco, A.; Cancelo, C., Esparza, A. (Eds.) (2005) Actas del encuentro de Jóvenes Investigadores sobre Bronce Final y Edad del Hierro en la Península Ibérica, organitzat per la Fundación Duques de Soria. Facultat de Geografia i Història, Universitat de Salamanca. Celebrat l’any 2003. (format CD-ROM).

  • GARCIA i RUBERT, D.; ARMADA, X.L.; MONTERO, I.; MORENO, I.; RAFEL, N.; ROVIRA, C. (2005): “Minería y metalurgía durante la primera edad del Hierro. Procesos de cambio en el sur de Catalunya”, Actes del Workshop De l’aldea a la civitas: materialitat i ideologia. Contrastació de models al nord-oest del Mediterrani durant el IIon i Ier mil•leni a.n.e., celebrat el 3 de desembre de 2004 a la Universitat de Lleida. Revista d’Arqueologia de Ponent, 15, pp. 133-150.

  • GRACIA ALONSO, F.; GARCIA i RUBERT, D.; MORENO MARTÍNEZ, I. (2005): “El jaciment de la primera edat del Ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Balanç de les campanyes d’excavació realitzades entre els anys 1997 i 2003”. Actes del XIII Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà “Món Ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà”. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà, 14 a 16 de novembre de 2003, pp. 117-140.

  • GRACIA ALONSO, F.; GARCIA i RUBERT, D. (2002): “Les darreres campanyes d’excavació al jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar-Montsià)”, Tribuna d’Arqueologia 2001-2002, Servei d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 121-142.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F.; MORENO, I. (2004): “L’impacte del fenomen comercial fenici a les terres del Sénia durant el primer Ferro a partir de l’estudi quantitatiu de la ceràmica. El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià).”, II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (segles VIII-III aC.): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts, Calafell, 21-23 de març de 2002, Arqueomediterrània, 8, pp. 191-201.

  • GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA, F. (2002): “El jaciment preibèric de Sant Jaume/Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Campanyes d’excavació 1997-2001”, Ilercavònia, 3, CERE-Ajuntament de Tivissa. Pp. 37-50.

  • GRACIA, F.; GARCIA i RUBERT, D. (1999): “La primera fase del poblamiento protohistórico en el área sur de la desembocadura del Ebro. El poblado fortificado de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar). Campañas 1997-1998”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 9, pp. 115-137.

  • GRACIA, F.; GARCIA i RUBERT, D.; MUNILLA, G. (1998): “Sant Jaume – Mas d’en Serrà (Alcanar, Tarragona). Un asentamiento de transición entre los siglos VII y VI a.C. en el área de la desembocadura del Ebro. Primeros resultados.”, Revista de Estudios Ibéricos, 3, pp. 223-244.